La ploma hetero de l'Antoni
De vegades, en el món acadèmic trobem escletxes per les quals escolar-nos-hi; que, com en aquest cas, permeten una confusió entre vida, política i coneixement. Aquest text n'és una mostra que forma part d'una exposició realitzada a classe per un grup d'estudiants al voltant de la lectura "Manual de la guerrilla de la comunicación: Cómo acabar con el mal".
Caminant per algun dels passadissos de la facultat lAntoni veu les seves amigues : la Laia, lAnna i la Txell, a laltra punta del passadís, caminant en direcció contrària a la seva, aproximant-se. Des de lluny, lAntoni els llença una rialleta amb la meitat dels llavis, i tot seguit cluca un ull. Segueix somrient. Fins que arriba a pocs metres delles i crida: Mis nenas ! Com estan aquest matí -escombrant-les de baix a dalt amb gest maliciós. Elles corresponen amb un somriure. Ja ho veig com estan ja ho veig diu arrugant la cara amb masculinitat profunda. La essa de boníssimes sona com un escurçó. Què hi fan unes donetes com vosaltres, soles, per aquí ? No teniu por que se us mengin ? Les agafa fort, les envolta amb els seus braços dhome, les pren per la cintura mentre els mira als ulls fixament.
En aquell precís instant arriba algú i comenta: Quina ploma hetero que tens, eh? Déu nhi dó com la passejes !. Es fa un silenci, lAntoni somriu: Mencanta diu rient-. No veieu el que intento fer?
Perquè us penseu que em comporto així? Realment penseu que sóc un macho ibérico espanyol? Perquè penseu que desprenc aquesta masculinitat empalagosa? Doncs és la meva forma de lluita guerrillera: sobreexagero el típic rol masculí per enfotrem-en, per fer-lo risible. Utilitzo el meu cos i la meva actitud com a mitjà de crítica davant dels models de masculinitat dominants, portant-los a lextrem. Mho prenc més seriosament que els qui son realment així per posar-ho en evidència.
[basat en una història real]
CZL
-----------------------------------
Referències:
- Grupo Autónomo a.f.r.i.k.a. Luther Blisset/Sönja Brünzels (2000) "Manual de la guerrilla de la comunicación: Cómo acabar con el mal". Barcelona: Virus
Caminant per algun dels passadissos de la facultat lAntoni veu les seves amigues : la Laia, lAnna i la Txell, a laltra punta del passadís, caminant en direcció contrària a la seva, aproximant-se. Des de lluny, lAntoni els llença una rialleta amb la meitat dels llavis, i tot seguit cluca un ull. Segueix somrient. Fins que arriba a pocs metres delles i crida: Mis nenas ! Com estan aquest matí -escombrant-les de baix a dalt amb gest maliciós. Elles corresponen amb un somriure. Ja ho veig com estan ja ho veig diu arrugant la cara amb masculinitat profunda. La essa de boníssimes sona com un escurçó. Què hi fan unes donetes com vosaltres, soles, per aquí ? No teniu por que se us mengin ? Les agafa fort, les envolta amb els seus braços dhome, les pren per la cintura mentre els mira als ulls fixament.
En aquell precís instant arriba algú i comenta: Quina ploma hetero que tens, eh? Déu nhi dó com la passejes !. Es fa un silenci, lAntoni somriu: Mencanta diu rient-. No veieu el que intento fer?
Perquè us penseu que em comporto així? Realment penseu que sóc un macho ibérico espanyol? Perquè penseu que desprenc aquesta masculinitat empalagosa? Doncs és la meva forma de lluita guerrillera: sobreexagero el típic rol masculí per enfotrem-en, per fer-lo risible. Utilitzo el meu cos i la meva actitud com a mitjà de crítica davant dels models de masculinitat dominants, portant-los a lextrem. Mho prenc més seriosament que els qui son realment així per posar-ho en evidència.
[basat en una història real]
CZL
-----------------------------------
Referències:
- Grupo Autónomo a.f.r.i.k.a. Luther Blisset/Sönja Brünzels (2000) "Manual de la guerrilla de la comunicación: Cómo acabar con el mal". Barcelona: Virus
0 comentarios